El 1928 a St. Paul, Minnesota, Richard Drew va inventar la cinta scotch. Segons la seva efectivitat, la cinta es pot dividir en cinta d'alta temperatura, cinta a doble cara, cinta aïllant, cinta especial, cinta sensible a la pressió, cinta encunyada, diferents funcions que són adequades per a diferents necessitats de la indústria. S'aplica una capa d'adhesiu a la superfície de la cinta per fer que la cinta s'adhereixi a l'article. Els primers adhesius provenien d'animals i plantes. Al segle XIX, el cautxú era el component principal dels adhesius; els polímers moderns són àmpliament utilitzats.
Principi d'ús
elcinta adhesivaes compon d'un material base i un adhesiu, i dos o més objectes inconnexes es connecten entre si mitjançant l'encolat. La seva superfície està recoberta amb una capa d'adhesiu. Els primers adhesius provenien d'animals i plantes. Al segle XIX, el cautxú era el component principal dels adhesius; els polímers moderns són àmpliament utilitzats. Els adhesius poden enganxar les coses perquè les molècules entre elles i les molècules a connectar formen un enllaç, i aquest enllaç pot mantenir les molècules fermament juntes. La composició de l'adhesiu té diversos polímers segons diferents marques i diferents tipus.
